Coca de xocolata i whisky.
Aquesta és per excel·lència la coca de xocolata de la meva infància. Ha estat molts anys la base de les meves candeles, i la que preparava ma mare sempre. Jo no m’agradava el dolç, i no tenc record d’haver menjat mai pastís d’aniversari de ningú, però si menjava res, era coca d’aquesta. I és que la veritat, agrada a tothom, i és una delícia. De nina, la meva il·lusió era fer l’aniversari a l’escola, dur un pastís i bufar-lo amb els amics, però passa que el dia del meu aniversari sempre és festiu, dia 1 de març, i ho vaig celebrar poques vegades a classe. Idò una d’aquestes vegades, vaig ajudar a ma mare que ens va fer aquest pastís dins un motlle en forma d’ós, i no en va quedar cap mica ni una, va esser tot un èxit! Estava tan contenta i orgullosa, que no em va saber gens de greu que no n’hi hagués cap tros per mi. Gràcies mare, de cor.
Bé, i després de recordar aquells moments que ens fan vulnerables, us explicaré com és de senzilla de fer. No queda gens seca, però tampoc és embafadora. El whisky, només hi deixa un lleuger toc que la diferencia, i li proporciona humitat. Que el voleu substituïr per un altre licor, o per llet? Cap problema.
Cap xocoadicte que s’hi animi?
Llegeix-ne mésMagdalenes especiades de carabassa i anous.
Arribada la tardor, tot es tenyeix de colors terra, marrons, groguencs, taronges i carabasses. I precisament la carabassa és la protagonista d’aquestes magdalenes. He decidir fer-ne abans que se’n passi la temporada. La padrina me’n regalà una, i quin color més preciós que tenia quan la vaig encetar!
La recepta, me la va donar la meva padrina jove, a qui li agraden molt. Tenen un lleuger gust a carabassa, disfressat de dolçor i espècies i gust d’anous. Jo les present tal qual, però amb cobertura de xocolata blanca o negra, han de ser excel·lents. Pel que fa a les anous, va al gust. Qui no n’hi vulgui posar, no pugui, s’estimi més posar-les hi més picades, menys… Cap problema, quedaran igual de bé. Jo els hi vaig posar lleugerament picades i aquí en teniu el resultat! No en menjaríeu una?
Llegeix-ne mésBarqueta de peres flamejades i crema de formatge blau.
Els contrastos de dolç i salat, de cruixent i tou, de fred i calent, m’entusiasmen! Són diferents, sorprenents, i no deixen indiferent a ningú. Per qui no ho ha tastat, sona molt estrany: pera i formatge? Idò jo vos anim a tots a que ho proveu. És senzillament suggerent, diferent, i personalment deliciós.
El vaig preparar aquest dissabte perquè venien a sopar als amics a casa, i vaig dir, va jo me’n faré càrrec jo de la piada, i així ho vaig fer. Aquestes i les marineres que ja publicaré més endavant, van esser les que més agradaren. Les fotografies no són gran cosa, doncs no vaig tenir gaire temps per fotografiar-les, però esper que ja us en faceu una idea. A qui l’hi han fet gana?
Llegeix-ne mésCoca esponjosa de nata.
La meva padrina fa un gelat d’ametlla que m’agrada molt, i aquest cap de setmana, en vista de que era ja l’últim d’aquest any, vaig decidir fer una coca per acompanyar-lo. De coques per menjar amb gelat n’hi ha moltíssimes, i no puc dir quina és millor. M’agraden totes… Per volia elaborar-ne una versió pròpia, ràpida i senzilla. No tenia moltes coses per casa, i m’hi vaig decidir amb el que hi havia.
El resultat és un bescuit al qual la nata li proporciona esponjositat, humitat i li confereix sobre tot un intens gust característic làctic i mantegós. Una delícia pels amants de la nata, que amb una tassa de cafè és converteix amb un esmorzar perfecte. Comença a refrescar, i els dies ja són freds i grisos, però res com un dolç i una beguda calentona per entrar en calor i començar o acabar el dia .
Anem per feina?
Llegeix-ne mésBarqueta de tumbet i formatge de cabra.
El tumbet és un plat ben tradicional a Mallorca, i se’m va ocorre que fer-ne una tapa amb un toc diferent, el rull de formatge de cabra, podria resultar. I així va esser! El vaig preparar per dur-lo a la paradeta de la fira d’Ariany juntament amb els ous de guàtlera i sobrassada amb mel i romaní, i un maki sushi que no em va acabar de convèncer. Quan n’hagi millorat la recepta, i em surti com toca, un dia la publicaré.
Les fotografies no són gaire cosa, ja que són les que vaig fer el dia de la fira, i no vos puc ensenyar un resultat individual, però esper-ho que us en pugueu fer una idea.
És molt senzill de fer, i no necessita cap ingredient mal de trobar, tots en tenim per casa! Així que com a entrada, per fer venir la gana abans d’un bon àpat, és ben encertat. Ho provam?
Llegeix-ne mésCoca de marbre.
El nombre de vegades que he fet aquesta coca no el vos podria dir mai! Va esser després del gató, la segona que vaig fer tota sola, i d’això ja fa uns anys. I com que agrada molt, la feia amb molta freqüència: és senzilla de fer, original, i amb ingredients que tots tenim a mà. La recepta inicial venia amb la xocolata Nestlé, però ma mare en va modificar una mica les quantitats i queda un bescuit gens sec, atapit, amb un dolç gust a xocolata i un regust a mantega molt delicat. Tota una llamineria per berenar!
Ahir la vaig preparar perquè avui fa 17 anys probablement una de les persones més importants de la meva vida, na Maria del Mar, la meva princesa que li dic. Després de comentar una mica que volia que li fes pel seu aniversari, (havia de ser relativament senzill perquè l’he duit a l’institut) me va deixar caure un: ” a jo és que m’agrada molt la coca de marbre…” I així ho vaig adjudicar.
Maria del Mar, si llegeixes això, donar-te les gràcies per ser el trosset de l’univers on més bé es respira, com diu la cançó de Miquel Abras. Moltíssimes felicitats princesa, t’estim.
Jo he escollit un motlle de “plum cake” avui, però és apte qualsevol motlle. I què, ens hi posem?
Llegeix-ne mésBunyols de les Verges.
“Avui són les Verges, tots hi hem d’anar! De bunyols amb sucre, hem de berenar!” Aquesta era la cançó que cantàvem a l’escola quan asseguts tots a terra el dia de les verges ens donaven a tots bunyols perquè berenàssim. Ens posàvem sucre i oli per tota la boca i les mans, però bé que ens agradaven!
Els bunyols es fan a Mallorca el 21 d’octubre, el dia de les Verges. Segons l’antiga tradició, la nit del 20 d’octubre, els joves anaven a cantar serenates a les fadrines, qui els ho agraïen amb bunyols i vi de moscatell. Les coses canvien i això ja no és així, però ens ha quedat una part ben dolça de la tradició: el bunyol.
Quan vaig esser més gran en vaig voler aprendre a fer, i si menjar-ne ja m’agradava, fer-los m’agradava encara més. De tot d’una el tema: han de ser rodons i amb forat, no anava amb jo. Feia “patitos” que els hi deia, però vaja, ben aviat els vaig agafar el truc i em quedaren tots amb forat. L’any que en vaig aprendre, devia tenir uns 11 anys, en vaig fer per tot allà on vaig poder, i és que, encara ara, fer bunyols m’encanta.
Tot i que són igual de bons amb forat o sense, intentaré explicar-vos tan bé com pugui com es fa. L’única cosa delicada que tenen és l’oli calent, però com que dus les mans banyades, don fe de que si el toques de rampellada casi ni te’n tems. Pel que fa a les proporcions d’ingredients, tothom té la seva recepta: amb més farina, amb més ous, amb llet, etc. L’única cosa que diferencia un bunyol bo d’un que no ho és tant, es troba en si és oliós o no, ja que si beuen massa oli cauen molt pesats a l’estómac. Ara bé, si agafen més oli o manco depèn una mica també del punt de tou. Quina és la millor recepta, és un misteri, però jo vos propòs la que a mi més m’agrada.
I abans de posar-nos-hi, vull puntualitzar que com són més bons personalment, són ben calentets, ja que quan refreden perden el crec-crec que fa la crosta i tornen molls. Passats per sucre o mel, són boníssims!
Llegeix-ne mésBarqueta d’ous de guàtlera i sobrassada amb mel i romaní.
Aquestes barquetes (“montaditos”en castellà) les vaig fer per primera vegada per la fira d’Ariany de l’any passat. L’associació Som els d’enmig, posa cada any una parada de picades que fa una mengera espectacular i a més són molt vistoses. És tot un èxit i acaben el gènere ben prest. Som molts els qui ens animem i hi feim la nostra aportació, perquè entre tots faci molta planta!
Aquestes en concret són molt bones de fer i pels amants de la sobrassada són tota una delícia, a més amb la mel que li dóna aquest contrast de dolç i salat, i el regust del romaní. Ara bé, que no sou partidaris de la mel? Cap problema, es pot fer sense i queda molt bé.
Queden molt divertides amb els ous estrellats sobre el roig de la sobrassada. Just abans d’un dinar, o sopar, com a picada queden ben lluïdes!
Llegeix-ne mésEnsaïmada de xocolata blanca amb anous.
L’ensaïmada és probablement el dolç més internacional que tenim aquí a Mallorca, i amb raó de ser! És boníssima en qualsevol de les seves variants, tot i que llisa ja és de per si, una delícia, inclús m’atreviria a dir que una ensaïmada llisa bona, no necessita complement. N’hi ha que la prefereixen de crema cremada, o flam, però també d’albercoc, cabell d’àngel, nata, xocolata, torró…Jo avui vos present la també ja coneguda ensaïmada de xocolata blanca amb anous. L’he feta així perquè un bon amic, en Biel, em va deixar caure un: “Isabel… Jo sóc de xocolata blanca amb anous.” Idò, com que teniem un sopar plegats, m’hi vaig engrescar. Dit i fet!
Com totes les receptes típiques, els ingredients que les conformen són molt bàsics, ja que la gran majoria d’elles tenen el seu orígen a la cuina de les famílies d’un temps on per desgràcia hi faltaven recursos i només disposaven del que la terra donava. Per tant, l’ingredient principal de la recepta d’avui és el llard o saïm, que en deim a les illes, del qual prové el nom d’ensaïmada. És una recepta que requereix sobretot paciència i cura, ja que ha de tovar 4 vegades i és una mica elaborada, però amb això no vull desanimar a ningú, perquè una vegada t’ha sortit, l’orgull, la satisfacció i el paladar ho agraeixen. Perquè sigui més fàcil intentaré donar-vos una elaboració ben detallada.
La meva mestra en aquest cas, ha estat na Maria Antònia de Bojos per la cuina. Amb la seva recepta d’ensaïmada i les seves indicacions me’n vaig sortir a la primera. Gràcies!
Ens hi posem?
Llegeix-ne mésUn tiramisú per a n’Aina.
Qui no ha menjat mai tiramisú? Idò jo he decidit començar aquesta aventura amb un trosset d’aquest dolç tan conegut. El vaig preparar per celebrar l’aniversari d’una persona molt especial, n’Aina, qui no s’ho va pensar ni dos minuts quan li vaig preguntar per un postre.
D’aquest postre d’origen italià, tothom en té la seva recepta i n’hi ha moltes versions, però totes coincideixen en un mateix ingredient: el mascarpone. Jo n’he volgut elaborar la meva recepta, i aquest n’és el resultat: una tiramisú amb mousse de mascarpone. Esper que us animeu i vos agradi!
