Isabel Maria De Mel i Sucre Mans a l’obra, i que comenci l’aventura. Estaré encantada de que m’acompanyeu a aquest viatge carregat de sensacions, gustos, i sentits. Un viatge entre fogons, l’escalforeta del forn, estris, sal, mel i sucre.

Pastís de formatge i confitura de fraules.

Publicat dia 26 gener 2013 Coques i pastissos. De cullera. Dolç
Pastís de formatge i confitura de fraules.

Aquest és un dels pastissos que hem fet sempre a casa. I jo dic, que si una cosa es fa tan sovint, serà perquè té alguna cosa bona, o no? És fàcil, senzilla, lleugera, fresca i encanta. Això últim, sobre tot a la meva germana. Per això, aquesta recepta va per ella, perquè malgrat no ens ho diguem sovint, l’estim moltíssim. Gràcies Xisca Neus.

Bé, com un deia, es prepara en un tres i no res, només necessita unes hores de gelera. Per això és fantàstic per preparar-la amb antelació i si teniu un compromís, llevar-vos ho de sobre aviat i deixar tothom content (i amb bon gust de boca).

Respecte a la confitura, la meva, no té molt bona presència però la feim a casa, amb fraules de l’hort, i és molt bona. La podeu substituir per la confitura que volgueu, la que més us agradi! I només una cosa més, jo li pos talment, perquè és com més ens agrada, però si ho preferiu,  hi podeu dissoldre gelatina i que agafi cos. Queda més lluit, i si us agrada més, és un moment.

Us ha fet gana?

(more…)

Llegeix-ne més

Palos de crema.

Publicat dia 22 gener 2013 Dolç. Galletes i brioixeria
Palos de crema.

Segurament n’heu menjat algun cop, i si no n’heu menjat, segur que n’heu vist qualque vegada. Jo no n’havia fet mai, però a mon pare li agraden molt i em vaig dir que ho havia de provar. Qui no ho prova, no ho sap! Idò mans a l’obra. Em vaig posar a llegir-ne moltes receptes, mirant aquí, mirant allà, d’aquests m’agrada això, i d’aquests això… I aquest n’ha estat el resultat. El resultat em va satisfer, i van tenir força èxit, per tant, els compartesc amb vosaltres perquè us hi animeu!

Em va sorprendre la senzillesa.Resulta una recepta fàcil malgrat l’elaboració, i relativament ràpida. Però sobre tot queda lluïda, i si us agrada la crema, segur que us agradarà! Jo en vaig fer pals, perquè em va fer més gràcia, però la pasta és la mateixa que pels bunyols de vent. Ah! I a més a més, admet moltíssimes variacions. Esper que us agradi!

Anem amb la recepta.

(more…)

Llegeix-ne més

Picades d’abella.

Publicat dia 18 gener 2013 Cuina Mallorquina. Dolça. Galletes i brioixeria
Picades d'abella.

Primera recepta dolça d’aquest any nou, i aquesta vegada puc dir que es cenyeix perfectament al nom del bloc, de mel i sucre. Fàcils, amb sucre i mel.  I es que la veritat, les picades d’abella no tenen cap secret ni un, i es fan amb un obrir i tancar d’ulls! I a sobre, són un delícia i no embafen gens, són tot un vici.

Aquest dolç sembla que té el seu origen al poble de Manacor, on aquests dies han estat de festa per Sant Antoni. I a casa, com que mon pare és Toni, entre moltes altres coses, ens vam decidir a provar-les de fer. I ja us dic: a la primera. Tenen aquell toc cruixent de la pasta de fulls, el gustet de les ametlles, el sucre…

Don coratge a tothom perquè ho provi,a més a més, quedareu com reis amb un tres i no res. 

(more…)

Llegeix-ne més

Cocarrois de col i colflori.

Publicat dia 4 gener 2013 Cuina Mallorquina. Salada
Cocarrois de col i colflori.

Tots els que sou de Mallorca, segur que n’heu menjat més d’una vegada. I és que la veritat, els cocarrois, són un plat salat ben nostre, juntament amb les panades. Es creu que tenen un orígen semític, perquè els jueus feien unes pastes semblants, però com sempre és difícil determinar un orígen concret.

Se’n fan tot l’any, i es solen farcir de verdura, però durant l’hivern és  la temporada natural de les hortalisses de fulla verda, i se’n fan de col, de colflori, d’espinacs, de bledes… Un dia us publicaré una recepte de cocarrois de patata i ceba, que són una delícia, però avui us en present uns de col i colflori. A més de les verdures, hi ha qui els acompanya amb panses, o també pinyons, botifarró o sobrassada. Va al gust de cadascú! A mi m’agraden talment, sense res, o amb qualque pansa.

La pasta, originàriament duia saïm, i jo n’hi he posat. I perquè suc de taronja? Perquè la meva padrina Bel n’hi posa, i m’agraden molt. He de dir-vos que no n’havia fet mai, però vaja, crec que estan aprovats, i us anim a tots a que proveu. Per mi a era la primera vegada, i si m’ha anat bé, no pot esser tan difícil!

Començam? 

(more…)

Llegeix-ne més

Rosquilles d’anís.

Publicat dia 17 desembre 2012 Dolç. Galletes i brioixeria
Rosquilles d'anís.

Anís. Aquest el gust que caracteritza aquestes rosquilles, i tot i que a jo, personalment l’anís, no m’agrada, aquestes m’han agradat. Si bé els “nevaditos” tenen els seus adeptes per casa, les rosquilles van agradar més a casa dels padrins aquest diumenge. I és ben cert, que sobre gusts no hi ha res escrit!

La recepta, em va arribar des d’una veïna de Ca Sa Randera, la tenda on treballa una molt bona amiga de la família, i qui em va donar la recepta de la coca de brossat. I tan aviat com va arribar a casa, em vaig posar a fer-la. Em van deixar a més, un molinet per fer el cordell per després donar-li forma però no m’acabava d’anar bé, i vaig acabar fent-los a mà, i com que en surten bastants, ma mare em va ajudar a donar-los forma. D’aquí, vull donar les gràcies per la recepta, repetirem més d’una vegada.

No tenen cap complicació ni una. M’he quedat sense bàscula i per això us don la recepta com me la van donar a jo: amb tassons. En poder ho canviaré! Jo ho vaig fer amb tassons de 200 ml. 

Anem per feina…

(more…)

Llegeix-ne més

“Nevaditos”

Publicat dia 13 desembre 2012 Dolç. Galletes i brioixeria
"Nevaditos"

He posat aquest títol, perquè és com són més coneguts i no m’agradava gaire com sona la traducció, no sé perquè. Però ara al que anam, a qui no li ve de gust un mossegada d’aquest dolç tan típic als dies de Nadal? I és que entra tot sol! A ma mare, li agraden moltíssim. Sempre li havia sentit a dir… “Com m’agraden els nevaditos!” I jo, que sempre trob que tot el fet a casa guanya per 10, no podia estar-me de fer-ne un dia. Així que em vaig posar a cercar, i en vaig llegir tantes, que al final em vaig decidir per la més simple, i la que més em convencia: fidelitat absoluta als originals. Les quantitats les vaig trobar aquí, però en vaig variar una mica l’elaboració, perquè no m’acabava de convèncer.

No són un dolç molt embafós, cosa que els fa un pecat, i queden ideals per aquests dies. A casa, saïm no en falta, i de farina tampoc. L’únic ingredient que tal vegada es surt una mica de preu pot esser el vi blanc, del qual depèn un molt bon resultat a un resultat excel·lent. Però he de confessar que no hi vaig posar un vi gens car, i el resultat ha estat més que satisfactori.

L’únic inconvenient? Que la recepta ha de reposar d’un dia per l’altre, i l’elaboració duu una mica de feina, però res complicat i que no valgui la pena. A més, pels més menuts de la casa, és com un joc. A mi em quedaren petits, perquè no sabia que agafessin volum per sobre i el perdessin pels costats. I ja per acabar! Si no teniu tallador de pasta rodó (com jo), podeu servir-vos un tassó de plàstic fent-li un tall a la mida que més us convengui. Va de meravella. 

Anem amb la recepta…

(more…)

Llegeix-ne més

Brownie amb anous.

Publicat dia 10 desembre 2012 Coques i pastissos. Dolç. Xocolata
Brownie amb anous.

Qui no ha menjat mai brownie? És tot un clàssic, i a més una delícia, veritat? Molt fàcil de fer, i sempre queda lluït. Idò sabíeu que aquest trosset de dolçor va aparèixer per error? Idò sembla que un cuiner americà feia un pastís de xocolata, però no va pensar a posar-hi el llevat, i va quedar així, baixet, atapeït, i humit. M’atreviria a dir que és l’error més dolç de la història.

Mai havia aconseguit que hem quedés una capa cruixent per sobre i un interior tendre. Aquest cap de setmana vaig anar a veure un amic, en Marc. A ell li agrada el brownie amb moltes anous, i com que demà fa devuit anys, n’hi vaig preparar un pensat precisament per ell, i avui el vos present a vosaltres. Ell i em va dir que estava aprovat. Molts d’anys Marc, que ja són divuit!

Què? Us ha fet mengera?  

(more…)

Llegeix-ne més

Paté de porc.

Publicat dia 2 desembre 2012 Salat. Salses i patés.
Paté de porc.

Heu fet mai paté? Si és que sí, estareu completament d’acord amb mi, que si comprat n’hi ha de boníssims, fet a casa és una delícia. I si no n’heu fet mai, vos anim a tots a que ho proveu, perquè és ben senzill. A casa nostra el feim el dia després de les matances, amb el fetge i la xulla del porc que reservam precisament per això. Ens agrada moltíssim, i si bé serveix per berenar, és boníssim en alguns entrants, inclús primers i segons. Un dia penjaré una barqueta de paté casolà amb ceba caramel·litzada que és per llepar-se’n els dits.

Un incís, hi ha molta gent que no li agrada el fetge, però que en canvi el paté sí, per tant, si el fetge no us diu res, no deixeu de provar de fer el paté perquè té poc a veure. La meva germana per exemple, el fetge no el pot ni veure, i el paté li agrada. 

La recepta que jo us proposo, ens la va facilitar el tio Domingo, que a l’hora li havia donada n’Óscar Martínez que són bons amics. Però nosaltres n’hem perdut les quantitats d’espècies i les vam posar al nostre gust. Jo us les don així, que és com ens agrada, però si preferiu que sigui una mica més coent (aquest no ho és quasi gens) podeu afegir-hi dos grams més de pebre bo.

De nou em disculpo per les fotografies i la falta de receptes, però estem en finals, i no puc dedicar-vos més temps. Però el Nadal és a la volta de la cantonada i promet més receptes, més idees, i vestir el bloc de dolços nadalencs. Quina il·lusió! 

Bé, anem amb la recepta…

(more…)

Llegeix-ne més

Coca de brossat.

Publicat dia 25 novembre 2012 Coques i pastissos. Dolç
Coca de brossat.

M’encanta el brossat, i na Catalina, que és quasi com una tia per jo, en fa una coca que l’ador. A més a més, el brossat el fan ells a casa, juntament amb un formatge tendre de cabra, que és una delícia.

Idò aquest divendres em va regalar brossat, i li vaig demanar a veure si em podia explicar com en feia la coca. I per descomptat que ho va fer! La vaig preparar i ens la vam menjar a matances aquest dissabte.

És una coca molt humida, amb una base de pasta brisa, i que resulta una delícia per tots els amants del brossat. A vegades, l’he tastada amb confitura, i no sabria dir-vos com m’agrada més!

Us agrada l’idea?

(more…)

Llegeix-ne més

Flam d’ou.

Publicat dia 18 novembre 2012 De cullera. Dolç
Flam d'ou.

És una senzillesa. Ous, llet i sucre. Què s’obté? Un dolç ràpid, senzill, i per tots aquells amants del flam, una delícia. 

Aquest cap de setmana tenia quasi dues dotzenes d’ous a dins la gelera, i els hi havia de donar sortida com fos. Vaig demanar per casa si agradava el flam d’ou, i el resultat va esser un sí del pare, i un, ni me ve ni me va de ma mare i la meva germana. Fos com fos, m’hi vaig aventurar. I a dir veritat, el vespre quan vaig arribar a casa, ja en faltava un. Ma mare no havia pogut esperar a que fossin ben freds per tastar-lo, i li agradarà tant que se’l va acabar tot. Vaig estar més que contenta! 

El resultat d’aquesta recepta és un flam amb un pronunciat gust d’ou i un punt just de dolçor, per tant, si sou molt llépols podeu posar-hi més sucre. Si ho voleu alleugerir, els podeu fer amb llet desnatada també.

Les meves flameres eren força grosses, i me’n sortiren sis, però podria canviar segons el mida de la flamera. I per últim dir-vos que jo hi vaig posar set ous, perquè n’hi havia de petits i de grossos. Si són grossos bastaran sis.

Ho provam? 

(more…)

Llegeix-ne més
Page 5 of 6« First...23456