M’encanta el brossat, i na Catalina, que és quasi com una tia per jo, en fa una coca que l’ador. A més a més, el brossat el fan ells a casa, juntament amb un formatge tendre de cabra, que és una delícia.
Idò aquest divendres em va regalar brossat, i li vaig demanar a veure si em podia explicar com en feia la coca. I per descomptat que ho va fer! La vaig preparar i ens la vam menjar a matances aquest dissabte.
És una coca molt humida, amb una base de pasta brisa, i que resulta una delícia per tots els amants del brossat. A vegades, l’he tastada amb confitura, i no sabria dir-vos com m’agrada més!
Us agrada l’idea?
Ingredients.
Per la base:
- 100 gr de mantega.
- 200 gr de farina.
- 1 ou.
- Un pessic de sal.
- Una cullerada de sucre.
Per al farcit.
- 500 gr de brossat.
- 250 gr de sucre.
- 5 ous.
- 1 cullereta de canyella. (al gust)
- Ratlladura de llimona. (al gust)
Elaboració.
Primer de tot preparem la base. Primer de tot, tallarem la mantega ben freda a daus. A continuació, mesclam la mantega i l’ou. La treballam breument, i ho incorporam la farina per tandes. Entre tanda i tanda, treballem només una mica la massa. És important que no treballem molt la pasta, simplement el just per format una pilot de massa, que després deixarem almanco una hora dins la gelera.
Encenem el forn a 180 ºC.
Passat aquest temps, untam de mantega un motlle desmotllable. Folram amb la massa i la punxem amb una forquilla perquè no s’infli quan la fiquem al forn durant uns 15 minuts. Feim aquesta primera precocció perquè la massa podria quedar crua si ho covem tot de cop.
Mentre, preparem el farcit. Per això, separem el blanc dels vermells i dins un bol hi ficam el brossat amb el sucre, els vermells, la canyella i la ratlladura de la llimona, i amb l’ajuda d’un braç elèctric ho mesclam tot. Després pujam els blancs a punt, i ho incorporam a la mescla anterior, amb moviment de d’alt a baix.
Ho abocam dins el motlle amb la massa brisa semi cuita, i ho covem uns 40-45 minuts al forn calent a uns 200 ºC. Comprovam que és cuit punxant-lo amb un escuradents, i si surt net, la coca és apunt. La treim del forn, i comprovarem com automàticament, baixarà de volum. La deixam refredar, i ja la podem gaudir.
Que vagi de gust!
Isabel, segur que la faré, perquè ens encanta el brossat i això té una pinta… escandalosa!!!! Gràcies, cuca, per posar aquestes meravelles. Ens fan la vida més dolça. Muuaass!!!
No hi ha res més dolç, que fer-vos la vida dolça! Gràcies!
M’encanta menjar aquesta coca, però mai l’he feta, m’apunt la recepta per provar-ho. Ahhh i les fotos una pasada, quina mengera. Salut!!
Moltes gràcies! Estaré contenta de saber com t’ha quedat, i si ha estat del vostre agrad! La meva padrina jove em va recomanar el teu bloc, i tot fa una mengera enorme! Enhorabona!
Siiii, la teva padrina jove te fa una bona propaganda, però ben merescuda, m’ha agradat molt el teu bloc, ens anam llegint. Una besada.
Deliciosa, excel.lent, boníssima i, a més, súperfàcil. Una meravella de coca. Gràcies per posar aquesta recepta. Passarà a formar part de les meves incunables. Una besada enorme. Muuaass!!!
aquesta reccepta es pot fer en ‘coquetes individuals’ per fer duqueses? enhorabona pel blog!
Jo no ho he fet mai, ni ho he vist fer, però em sembla una idea fantàstica, i no crec que tenguis cap problema. Esperaré amb ganes el resultat si ho proves! I moltíssimes gràcies!