Heu fet mai paté? Si és que sí, estareu completament d’acord amb mi, que si comprat n’hi ha de boníssims, fet a casa és una delícia. I si no n’heu fet mai, vos anim a tots a que ho proveu, perquè és ben senzill. A casa nostra el feim el dia després de les matances, amb el fetge i la xulla del porc que reservam precisament per això. Ens agrada moltíssim, i si bé serveix per berenar, és boníssim en alguns entrants, inclús primers i segons. Un dia penjaré una barqueta de paté casolà amb ceba caramel·litzada que és per llepar-se’n els dits.

Un incís, hi ha molta gent que no li agrada el fetge, però que en canvi el paté sí, per tant, si el fetge no us diu res, no deixeu de provar de fer el paté perquè té poc a veure. La meva germana per exemple, el fetge no el pot ni veure, i el paté li agrada. 

La recepta que jo us proposo, ens la va facilitar el tio Domingo, que a l’hora li havia donada n’Óscar Martínez que són bons amics. Però nosaltres n’hem perdut les quantitats d’espècies i les vam posar al nostre gust. Jo us les don així, que és com ens agrada, però si preferiu que sigui una mica més coent (aquest no ho és quasi gens) podeu afegir-hi dos grams més de pebre bo.

De nou em disculpo per les fotografies i la falta de receptes, però estem en finals, i no puc dedicar-vos més temps. Però el Nadal és a la volta de la cantonada i promet més receptes, més idees, i vestir el bloc de dolços nadalencs. Quina il·lusió! 

Bé, anem amb la recepta…

Ingredients. 

• 500 gr de fetge capolat. *
• 500 gr de xulla capolada.
• 20 gr de sal.
• 5 gr de pebre bo.
• 2 gr de nou moscada.
• 2 alls picats ben petits.
• 1/2 copeta de conyac o vi blanc (al gust)
• 5 gr de trufa ratllada (opcional)

* El fetge i la xulla si teniu un carnisser de confiança us la capolarà. Ara bé, si no ho teniu, o rebeu una negativa, crec que picat amb picadora, no ha d’anar malament.

Elaboració. 

Dins un bol, mesclam bé la xulla i el fetge. Després hi afegim totes les espècies, la sal, la trufa, l’all i el conyac. Ho mesclam tot, i ho ficam dins pots de vidre d’uns 250 gr, prèviament esterilitzats. (Per això, els feim bullir i després els posam a eixugar.) Quan haguem repartit la mescla, tapam molt bé a fi de que sigui impossible que hi entri aigua.

Ara, posam els pots dins una olla, els tapam d’aigua, i els posam el foc. Hem de contar dues hores des del moment en que comença a bullir. Després, els treim i el posam dins aigua freda. Observareu que sembla que hi ha aigua, no passeu pena! Si els pots eren ben tancats, això només és el greix que s’ha fos. En refredar es tornarà condensar. I ja el tenim!

Si us ha agradat, en podeu fer més quantitat d’una vegada perquè aguanta molt bé uns anys sempre hi quant no hi hagi entrat aigua. Per altre banda, si els pots són grossos, els heu de fer bullir més temps sense cap problema (dues hores i mitja més o menys). A casa en feim 3 quilograms, i s’acaba. Inclús amb el temps m’agrada més.

Esper que vagi de gust!