D’aquest postre d’origen italià, tothom en té la seva recepta i n’hi ha moltes versions, però totes coincideixen en un mateix ingredient: el mascarpone. Jo n’he volgut elaborar la meva recepta, i aquest n’és el resultat: una tiramisú amb mousse de mascarpone. Esper que us animeu i vos agradi!
Ingredients.
- 500 gr de mascarpone.
- 200 gr de nata per muntar.
- 4 vermells d’ou.
- 2 blancs d’ou.
- Un pessic de sal.
- 100 gr de sucre.
- 40 melindros.
- 250 gr de cafè.
- 60 gr de Amaretto.
- Cacau pur en pols.
- 4 fulls de gelatina.
- 50 gr de llet.
Elaboració.
Per començar partim els melindros per la meitat i els col·locam drets a les voreres d’un motlle i en folram la base.
Dins un recipient mesclam el cafè amb l’Amaretto o licor escollit, i amb l’ajuda d’un pinzell o cullereta, engatam els melindros de la base (no els de les parets.)
Tot seguit, separam els vermells dels blancs, i dipositam 4 vermells dins un bol, i dues clares dins un altre. Afegim 50 gr de sucre als 4 vermells, i els batem amb la batedora de varetes fins que blanquegin i hagin quasi triplicat el volum. El sucre s’hi haurà dissolt. Després, pujam els blancs amb el pessic de sal a punt de neu i quan estiguin hi afegim els 50 gr de sucre restants i seguim batent fins que s’hi hagin fos.
A continuació mesclam els vermells amb el formatge mascarpone, fins aconseguir una mescla uniforme. Us podeu ajudar de la batedora. Després amb una espàtula o llengua, incorporem a la mescla anterior els blancs per tandes, en moviments de dalt a baixa, perquè no perdin tan de volum i s’abaixin.
Col·locam els 4 fulls de gelatina dins aigua freda perquè reblanesquin.
Dins un bol pujam la nata fins que quedi ferma. Perquè pugi correctament ha de ser ben freda, i millor si ho és el recipient i les varetes que utilitzarem. Perquè ho siguin prèviament les haurem col·locades dins el congelador. No s’ha de pujar més del que toca, perquè després es talla. Quan sigui apunt, s’incorpora a la mescla d’ous i mascarpone, amb el mateix procediment que amb els blancs, amb delicadesa.
Encalentim 50 gr de llet al microones (no ha de bullir), escorrem els fulls de gelatina, i els hi dissolem dins la llet amb una cullera. Quan s’hi hagi fosa perfectament, incorporem poc a poc la gelatina i la llet dins la mescla anterior, amb moviments envoltants (de dalt a baix).
Ara que ja tenim la mousse de mascarpone apunt, només queda muntar el tiramisú. Per això, dipositam la meitat de la mescla sobre els melindros humits, i ho aplanam amb l’ajuda d’una espàtula. Hi col·locam la resta dels melindros a sobre, i els tornam a engatar amb el que ens ha quedat de la mescla del cafè. Finalment, hi posam la meitat restant de la mescla del mascarpone, i ho allisam bé, abans de ficar-ho dins la gelera fins que sigui ben fred. (El tiramisú és més bo, d’un dia per l’altre.)
Per finalitzar-lo, treim els costats del motlle, i amb un colador fi, empolvoram tota la superfície del tiramisú amb cacau pur. Ja és apunt per fer-li una bona mossegada!
Que aprofiti!
segur que és mel.Estic molt contenta que t`haguis decidit a fer es blog, a molta gent li agrada sa cuina.
Per comprovar si és bo, t’anim a que un dia ho intentis, que segur que et queda genial! Moltíssimes gràcies Marga, és un projecte amb el que duc molta il·lusió i ganes de compartir-ho. Una besada ben forta!
Va, m’animaré a fer-lo!! Ja te diré com m’ha sortit! Però segur que mel!! Estic molt contenta de què t’hagis engrescat en aquesta aventura. Per descomptat que aquí ja tens una fidel seguidora! Amb el que m’agrada a mi la cuina!!!! 😉
Moltíssimes gràcies! Esper que sigui del vostre agrat perquè no pos en dubte que et quedarà fantàstic. I no saps lo contenta que me fas quan sent que cada vegada som més els qui gaudim de la cuina. Una besada i ànims!
Enhorabona pel blog, m’apunto a provar (de fer) els plats…especialment els dolços
Moltíssimes gràcies, i no pos amb dubte de que et quedaran fantàstiques! Em farà moltes ganes saber com t’ha anat i si tens cap dubte, proposta o suggerència, no ho dubtis!
Una recepta que fa molt bona pinta!
Jo en faig una de molt similar, però sempre m’ha preocupat el fet que els convidats puguin tenir salmonel·losi arran de menjar un postre com aquest (jo en vaig tenir i és dur), que té ous cruus.. Hi ha gent que intenta dur els ous a una temperatura superior a 30 ºC, intentant matar el bacteri però anant alerta a no coure’ls.. Jo no sé ben bé com fer-ho..
Alguna idea? 😛
És complicat, i molt delicat, és cert. Dur-los a 30 graus? Dins aigua a aquesta temperatura? No ho sé. Procura sempre que els ous siguin comprats. I has de tenir en compte que la salmonel·losis és a la closca de l’ou, per tant, és aconsellable si s’ha de menjar cruu utilitzar un separador de vermells envers de la closca com s’ha fet sempre. Però vaja, els ous comprats són bastant fiables! Ànims i gràcies! Una besada.
Gràcies per la teva contesta!
Això havia sentit dir a algun cuiner, que dur-los a 30 ºC matava aquest bacteri. També, he vist fer de sempre a la meva padrina posar els ous de foravila en aigua i un raig de lleixivet dins una pica durant uns minuts abans de guardar-los.. Supòs que se devia fer per algun motiu..!
Igualment, gràcies de nou i molts ànims amb aquest blog!
Una aferrada!
Ui! T’he de dir una cosa. Els ous no s’han de rentar mai he sentit a dir. Perquè la brutor es filtra per la closca cap dins, o això m’ha dit sempre mon pare que no vol que ho facem. Moltes gràcies!
Te que ser bonissim tot. A veure però si dones alguna recepte de rebosteria per a diabetics…
És una opció molt a tenir en compte! Moltíssimes gràcies.