Isabel Maria De Mel i Sucre Mans a l’obra, i que comenci l’aventura. Estaré encantada de que m’acompanyeu a aquest viatge carregat de sensacions, gustos, i sentits. Un viatge entre fogons, l’escalforeta del forn, estris, sal, mel i sucre.

Empanada de tonyina i pebres vermells.

Publicat dia 11 juliol 2013 Coques i pastissos salats. Salat
Empanada de tonyina i pebres vermells.

 

S’acosta el temps de pebres vermells i ja és ideal fer sopars a la fresca. I un mos d’aquesta empanada, acompanyada d’un trampó, un vinet o cervesa i de bona companyia fa d’un vespre una vetllada excel·lent.

Aquesta és d’aquelles receptes que s’han fet a casa quasi tota la vida, i l’he apresa de ma mare. Quan preparam a casa aquesta recepta en diem empanada gallega, però després de llegir molt he après que no és exactament una empanada gallega tradicional però si que hi pot recordar. Freda o calenta, sol agradar a molta gent, i jo la recoman fer amb pebres torrats o al forn de temporada. Això sí, si en torrau mols i els congelau, en podreu fer tot l’any!

  Nosaltres en fem el doble quan tenim una celebració i en queda una de molt grossa. Jo us en don la recepta per la meitat així com està escrita al vell quadernet de ma mare. I anem amb la recepta. 

Ingredients.

Per a la massa:

  • 250 gr de farina fluixa.
  • 2 cullerades d’oli d’oliva.
  • 1 cullerada de saïm fos.
  • 4-5 gr de llevat premsat. (Un grumet)
  • Aigua tèbia.

Per el farcit.

  • 400 gr de pebres vermells torrats.
  • 2 ous bullits.
  • 1 ceba grossa o 2 petites tallades a daus petits.
  • 4 llaunes de tonyina.
  • Sal i pebre bo.
  • Oli d’oliva.
  • Tàpares i/o olives. (opcional)
  • Un ou cru.

Elaboració. 

Començarem per elaborar la massa. Per això, abocam la farina dins un bol. Hi posam l’oli, el saïm fos, el llevat esmicolat i ho mesclam tot bé. A poc a poc anirem afegint aigua tèbia i remenant, fins aconseguir una massa manejadissa i fàcil de treballar. En tenir-la apunt, la posam sobre una superfície enfarinada i començam a  treballar-la amb energia fins que quedi llisa (uns 5-10 minuts). La deixarem dins un bol tapada amb un pedaç.

Ens posam amb el farcit. Dins una pella, posam oli d’oliva i hi sofregim la ceba talladeta a daus petits amb sal perquè sigui més fàcil de coure. Quan hagi cuit la retiram del foc, i l’abocam a un bol apart. Dins aquest mateix, hi posarem els pebres torrats tallats llargs o a quadrets (segons preferiu), la tonyina, els dos ous tallats a trossos petits, i les olives a quarts o les tàpares si n’hi posau. Ho trempam bé, i ja ho tenim apunt.

Passada una estona, la pasta ha de ser una mica tova, i la tornarem treballar per rompre aquest tou i aconseguir una massa elàstica. En tenir-la apunt, separam la pasta en tres: Dues parts relativament iguals i d’una en reservam un tros petit per fer la decoració.

Anem a preparar la empanada: dins una rostidora petita, o un motlle quadrat untat d’oli, estenem la massa i l’aixecam per les parets d’aquesta.  Hem de deixar una capa uniforme i no molt fina perquè s’espenyarà. En tenir-ho apunt, abocam el farcit i l’escampam bé. Ara, estenem la bolla de massa amb un aprimador sobre la taula amb farina, i en tenir-la apunt, la col·locam a sobre. Ajuntam amb els dits els dos extrems de la massa, talment com si fos una panada però molt més grossa. Podeu trobar com fer el pessic en imatges aquí.

En tenir-la apunt, amb la pasta que hem reservat li fem la decoració, i la pintam amb un ou batut perquè ens quedi brillant. Ja per acabar, la duim al forn prèviament encalentit a 200 graus, i la hi deixam coure uns 45 minuts, o fins que sigui ben rossa. La traurem del forn, i després de deixar-la refredar una mica, la desemmotllam i la deixam refredar bé sobre una reixa. Això és tot! Esper que us agradi i vos faci molt profit!

 

Receptes similars: Coques i pastissos salats

Coca integral de carabassí, ceba i tonyina

Publicat dia 13 juliol 2016

Ha arribat el bon temps, han arribat els colors i les verdures i fruites de temporada. I han arribat les coques de carabassí de la meva padrina. Ai què bones que són, i què bé que li surten. Jo els…

Llegeix-ne més

Coquetes de pebres torrats

Publicat dia 31 agost 2013

  De nina, el dolç (com he dit moltes vegades) no m’agradava. En canvi, el salat m’agradava bastant a pesar de ser una menja miques. I de les coses que recordo que m’agradaven molt, molt, era la coca que pebres…

Llegeix-ne més

Receptes similars: Salat

Mossegada d’escalivada i bacallà fumat

Publicat dia 1 agost 2015

Temps d’estiu, temps de pebres, albergínies, carabassons. I de síndria, meló, tomàtigues (de tota classe), de figues, de nectarines, melicotons i un llarguíssim etcètera que ens regala la terra d’aquesta estació calorosa. És un gust cuinar. Per la varietat, per…

Llegeix-ne més

Panades de sípia

Publicat dia 8 març 2015

És temps de carxofes, de ceba tendre, s’acosta el temps de xítxeros (o pèsols, o estiragassons, o pitxos…). És temps de que el temps millori ( i millora!). És temps de dejú en divendres. Temps de la jaia ‘Corema’ i…

Llegeix-ne més

Comenta