De nina, el dolç (com he dit moltes vegades) no m’agradava. En canvi, el salat m’agradava bastant a pesar de ser una menja miques. I de les coses que recordo que m’agradaven molt, molt, era la coca que pebres torrats. Avui en dia, m’agraden totes, totes les coques, però crec que si n’havia de fer un ordre de preferència aquesta seria la primera. A casa disposam de pebres torrats tot l’any perquè quan en feiem la collita els torram juntament amb albergínies, i els congelam amb paquets individuals. Per això la meva porta albergínia, per similar-la una mica a la escalivada. Si no en teniu, podeu fer-la tota de pebres.

Aquestes coquetes porten la meva base de coca preferida. No és la més tradicional, però si la que més m’agrada. És fina i conserva el cruixent quan refreda i li passen les hores. Me’n vaig enamorar just quan la vaig tastar, i en vaig demanar la recepta tres vegades! Però la tia Bel, me la va donar cada vegada amb un somriure. Gràcies!

 És molt fàcil! No necessita temps de repòs, no necessita bàscula, ni molta tasca d’amassar. No pot fallar mai! Ens hi animam?Ingredients per 8-10 coquetes o una coca.

Per a la massa:

• Una tasseta de cafè d’oli d’oliva.
• Una tasseta de cafè d’aigua.
• Un pessic de sal.
• Mitja cullaradeta petita de bicarbonat.
• La farina que es begui.

Per el farcit.

• 4 pebres i 2 albergínies torrades, pelades i tallades en tires.
•  2 alls.
• Una cullerada de pebre bord.
• Mitja cullerada de pebre coent . (opcional)
• Sal, oli i pebre bo.

Elaboració. 

Primer prepararem el farcit. Posarem els pebres, i les albergínies tallades en tires i sense pell dins un bol, i ho tremparem amb oli d’oliva, sal, una mica de pebre bo, el pebre coent, el pebre bord i els dos alls talladets petits. Ho remenarem bé, perquè tot es mescli i ho tastarem per verificar que està al punt.

Encenem el forn a 220 graus.

A continuació, prepararem la pasta. Per això, abocarem l’oli i l’aigua dins un bol, amb la sal i el bicarbonat. Anirem afegint farina i remenant poc a poc i després pastant fins aconseguir una massa homogènia. Les dividim en porcions iguals similars a la mida d’un xampinyó. Els estenem amb les mans i els donam forma de coqueta redona. En tenir-les, les col·locam sobre una llauna untada d’oli. Finalment, distribuirem els pebres per sobre (jo ho he fet en forma d’espiral) i ja les tenim apunt per dur al forn.

Passat una mitja hora, o fins que les trobeu ben rosses, els traurem del forn i els pinzellarem amb oli d’oliva (jo hi pos oli d’oliva extra) o amb un raig generós, i apunt per gaudir-les amb un trosset de formatge o una mica de raïm.