Moltes vegades havia volgut fer unes magdalenes com aquestes, simples, clàssiques, i que fessin aquest capellet tan típic. I és que una bona magdalena amb un tassó de llet amb cacau o cafè, completa un esmorzar de primera. Són tan senzilles de fer, que ja no valen excuses per no menjar productes sans i fets a casa, i és que se’n poden fer per tota la setmana que aguanten perfectament! La qüestió és si arribaran a final de setmana. 😉
La recepta és d’un dels meus llibres preferits, PAN de Xavier Barriga, anomenat per alguns “el Ferran Adrià del pa”. És un llibre fantàstic d’un mestre, i aquesta és la seva recepta. Ell la fa amb pastadora, però es pot fer amb un bon joc de braça o millor amb unes varetes elèctriques. Ens hi posam?
Ingredients per a 12 magdalenes.
- 2 ous grossos o 3 petits (125 gr)
- 175 gr de sucre (i una mica més)
- 60 ml de llet.
- 190 ml d’oli de gira-sol.
- 210 gr de farina fluixa.
- 5 gr de llevat en pols (tipus Canari).
- Un pessic de sal.
- Canyella i ratlladura de llimona al gust.
Elaboració.
Primer batem els ous amb el sucre amb energia fins que hagin blanquejat. Després baixam el ritme i hi incorporam l’oli i la llet. A poc a poc, i quan tengui una textura homogènia, hi afegim la farina, el llevat, la sal, la canyella i la llimona que prèviament harem mesclat en un bol apart. Quan s’hi hagi incorporat be, apujam el ritme al màxim i batem uns dos o tres minuts. Finalment deixam reposar la massa des de una hora fins a 24 dins la gelera.
Encendrem el forn 250 graus.
Passat el temps d’espera, ho posam dins una màniga pastissera hi ho repartim dins les dotze capsalutes, i els posam sucre per sobre, per fer la crosta. Baixam la temperatura a 210 graus i els enfornam 14 o 16 minuts, fins que siguin ben rosses. És important no obrir molt el forn! Quan siguin cuites les traiem i les deixam refredar sobre una reixa i ja són apunt. Bon profit!
Quan les enfornes, ho fas amb calor a dalt i a baix, o només a baix??? És que en algunes bandes he llegit que millor només a baix, perquè així pujen més. Tú què en penses????
Hola Maribel! Jo ho vaig fer calor a dalt i a baix, i ja veus el resultat. Home, jo crec que el calor a dalt ha d’ajudar a formar aquest cruixent de sucre, però si ho proves només abaix per veure què tal, explica’m el resultat. Gràcies!
Igual ho provaré fent al principi només a baix i a la meitat a dalt i a baix. ja et diré què tal. Una besada i gràcies, guapa!!
Sortirà genial, n’estic segura!
Els clàssics mai fallen a la cuina!!!
És ben cert! 🙂
Hola! Sóc l’Eduard (De plat en plat) Només volia saludar-te, ja que a partir d’ara, som companys blogaires a Gastrònomicament.
De moment, estic molt liat arreglant el meu blog, en quan acabi, ja t’aniré visitant.
Petons!
Hola Eduard! Encantada de conèixer un amant de la cuina, i un company nou! Gràcies!
Una besada.
Hola! Quan les enfornes, mes o Manco, on les poses? En mig?
Hola! Sí! Les col·loc enmig!