Pastís de llimona i merenga.
Aquest és un d’aquells pastissos que sorprèn, i que sembla complicat de fer. Això últim és mentida! Té alguna complicació, com per exemple trobar el punt del sucre a la merenga italiana, però precisament per això propòs un altre tipus de merenga no tan ferma, però si igual de bona i més fàcil de fer. Això sí, pels valents, provau la merenga italiana, perquè no és tan complicat!
La recepta és una adaptació del fantàstic llibre de “Las recetas de la pastelería Hummingbird”, i forma part de les receptes que vam fer per la fira d’Ariany, però només que aquells eren en porcions idividuals. Va gradar molt, de fet m’ho han dit en diverses vegades: “Aquell de llimona era molt bo!” I per això, avui la public perquè la pugueu fer tots a casa.
Té tres elaboracions per separat, però vos aniré revelat truquets perquè quedi perfecta. Ens hi posam?
Llegeix-ne mésPastís de formatge i cireres.
Les cireres són d’aquelles petites coses que em fan perdre el seny. M’encanten. La veritat és que com més m’agraden és així, talment, sense res més, però tenia moltes ganes de fer un pastís de formatge, i em vaig posar a llegir, cercar, mirar… I després d’una recerca intensiva, vaig topar amb una recepta de New York Cheesecake amb cireres a un bloc anglès. La intenció era seguir-la (de fet m’hi he inspirat), però una mala interpretació del que posava, i la falta d’ingredients va comportar que realitzés la meva pròpia coca de formatge, i no diré mentides: estic contenta del resultat.
Queda un pastís llépol, amb un toc àcid de les cireres. Molt cremós i fresquet, és genial per arrodonir un àpat. Queden al mercat les últimes cireres, i encara són excel·lents. No és complicada de fer, de fet no té pèrdua, i quedareu com a senyors. Què me’n dieu? Us ha fet ganes? Idò anem amb la recepta!
Llegeix-ne mésEmpanada de tonyina i pebres vermells.
S’acosta el temps de pebres vermells i ja és ideal fer sopars a la fresca. I un mos d’aquesta empanada, acompanyada d’un trampó, un vinet o cervesa i de bona companyia fa d’un vespre una vetllada excel·lent.
Aquesta és d’aquelles receptes que s’han fet a casa quasi tota la vida, i l’he apresa de ma mare. Quan preparam a casa aquesta recepta en diem empanada gallega, però després de llegir molt he après que no és exactament una empanada gallega tradicional però si que hi pot recordar. Freda o calenta, sol agradar a molta gent, i jo la recoman fer amb pebres torrats o al forn de temporada. Això sí, si en torrau mols i els congelau, en podreu fer tot l’any!
Nosaltres en fem el doble quan tenim una celebració i en queda una de molt grossa. Jo us en don la recepta per la meitat així com està escrita al vell quadernet de ma mare. I anem amb la recepta.
Llegeix-ne mésLa coca de la tia Bàrbara.
Abans de res, vull agrair de cor a l’equip de Gastronòmicament per pensar amb jo, per deixar-me formar part d’aquest projecte, i per ser tan fantàstics i genials. Esperem que aquesta aventura duri molt de temps, perquè sou fantàstics!
Cercant entre receptes per estrenar aquest nou format, he topat aquesta. Algú dirà, una simple coca? Però és que, aquesta simple coca, és la meva coca preferida i també la de la meva padrina Francisca, i és la que fem un dia de festa per menjar amb el gelat. M’encanta fer coses sofisticades quan puc, però del que pas més gust de menjar, és un trosset de coca de quarto.
La primera vegada que vaig tastar aquesta coca, va ser a ca sa padrina de na Cati. L’acabaven de fer i me’n va dar un tros. La vaig trobar perfecte! “Això és sa tia Bàrbara que les fa tan bones” i, un any més tard vaig aconseguir la recepta. És una recepta per una coca molt grossa. Feu-ne només la meitat, o tres quarts, el resultat serà igual. Només té uns quants secrets perquè quedi perfecte que ara us revelaré. Ens hi posam?
Llegeix-ne mésCoca de Sant Joan.
Public aquesta recepta a l’últim moment. Sóc dins el llit i d’aquí unes hores serem a Menorca a les festes de Sant Joan. I no podia fugir sense publicar una recepta, i quina més adequada que la típica coca de Sant Joan que fan a les terres catalanes. No n’havia menjat mai, ni n’havia feta mai, i aquest és el resultat.
Vaig anar preguntant als amics blocaires per una recepta, i tothom, com passa sempre, té la seva versió. Cap millor, ni cap de pitjor, totes úniques, però al final em vaig decidir per la recepta que em proposava la Pili de The Pink Cake Factory. Gràcies!
Queda una coca no molt dolça, i que és millor fer-la i menjar-la, però que val la pena tastar. Dit tot això, primer, moltíssimes felicitats a Joans i Joanes, en especial a ma mare que m’aguanta el desordre constant dins la cuina, i ara sí, anem amb la recepta.
Llegeix-ne mésCoca de mores i albercocs.
Estiu, estiuet, ja t’ensumes, ja ets aquí, com t’enyoràvem. Per fi tenc temps de publicar aquesta recepta. La coca la vaig fer entre filòsofs, literatures i fórmules de punt mort, VAN i TIR. És evident que estudiar són hores, almanco d’asseguda davant els papers no podran dir que no n’hi vaig passar (això sí, també vaig fer molts minuts fantasiejant amb aquest estiu) , però el que també és evident és que tantes hores arriba a que no entra res, i entre una cosa i l’altre cerques un moment per fugir i desconnectar.Per descansar de la feina, vaig anar i venir de la finca de mon pare, Son Gener, d’on vaig agafar aquestes mores. M’hauríeu d’haver vist a prop de la morera, quines mans i quins llavis més pintats que duia! I amb tanta mora mon pare em va dir que en fes una coca, i així ho vaig fer. És tan senzill com una base de coca de verdures, amb la fruita i sucre. Si no teniu mores, podeu fer-la amb el que vulgueu. Una delícia per berenar!
Jo vos propòs per a la pasta una de les receptes del llibre Els millors plats de la cuina popular de Mallorca, del qual us parlava a la recepta anterior. Dit tot això, anem per feina?
Llegeix-ne mésGaletes d’oli, d’Inca o “Quelitas”.
Per fi sóc aquí! I vinc amb unes ganes terribles d’estar-me dins la cuina. No diré mentides, d’aquí quinze dies tinc selectivitat, tres dies intensos, però necessitava cuinar qualque cosa, i feia temps que no feia res salat. Pensant, pensant, he vist que la bossa de quelitas era quasi buida, i se m’ha encès la bombeta.
Què seria dels mallorquins sense les galetes d’oli? Tots les coneixem, tots els hem dut dins la motxilla, tots n’hem berenat. I és que són tan bones! Amb xocolata, amb sobrassada, amb formatge, o com me les feia el meu padrí per berenar: obertes en dos, amb oli i vinagre. Eren tan bones… Idò fetes a casa són encara millors.
Sabeu? Tinc uns amics fantàstics, i entre ells i ma mare, Sant Jordi, i fires de llibres, tinc molts llibres de cuina nous, entre els quals una joia de la cuina mallorquina recent treta del forn: Els millors plats de la cuina popular de Mallorca. De les mans d’Antoni Tugores, de Mª Antònia Sureda del bloc Bojos per la cuina i fotografies del seu fill en Pere Muntaner. Entre les seves pàgines hi ha aquesta recepta, amb la qual vaig conèixer el seu bloc, i que he fet diverses vegades.
Les galetes d’Inca, tan comuns a les illes, tenen el seu origen en la necessitat de que durant els llargs viatges en vaixell, era necessari un aliment, semblant al pa, nutritiu i que estès molt temps sense passar-se. I les galetes d’oli, complien aquesta funció. Explicat tot això, anem amb la recepta?
Llegeix-ne mésPúding de pa de llet.
Entre examen i examen, una troba un moment per escapar-se a la cuina i preparar alguna cosa ràpida. I això, és el que vaig fer jo ahir horabaixa. Tenim molts ous, i pensant amb mon pare, vaig fer-li aquest púding, perquè als matins en pugui menjar un trosset. És sobre tot ràpid, senzill i dóna resultat. Jo no hi vaig posar sucre cremat (caramel) al fons, perquè mon pare, no li agrada gaire, i ja que el feia per ell, almenys que sigui al seu gust! Però com podeu veure a les fotos, n’hi he posat de líquid per sobre, i també dóna bon resultat, i fa la recepta encara més fàcil. Això sí, si teniu temps, i vos agrada el caramel, no dubteu en fer-lo i posar-lo al fons del motlle, que personalment el resultat encara és millor.
Per altre banda, vos vull comentar que jo ho he fet amb pa de llet, però podeu utilitzar el que més us agradi! Magdalenes, coca, croissant, ensaïmada, pa de motlle… Qualsevol brioixeria que us hagi quedat pel rebost, i ja sigui seca. Això sí, si sou com jo, que no teniu brioixeria d’uns quants dies, i frisau de fer el púding, podeu posar el pa de llet tallat a trossos (o la vostre elecció) al forn, a 120 graus amb el “turbo” i deixar-lo uns 20 minuts. En treure’l, serà sec.
Després d’aquests aclariments, ens hi posam?
Fraules amb vinagre balsàmic, vainilla i iogurt grec.
No he perdut el cap, que segur que més d’un ho ha pensat! Pels que ja n’heu menjat sabeu (si us han agradat) que són molt bones, i pels que no, i sou molt fans de les fraules, creieu-me que és una manera fantàstica de menjar-se-les. Ah! I pels que no us agrada el vinagre, us anim a que com a mínim els doneu una oportunitat. De fet, qui em va recordar la recepta, fou n’Apol·lònia a qui el vinagre no la mata, però les fraules així, li agraden moltíssim. (Gràcies guapa!)
El vinagre, ressalta el gust de la fraula, que ara n’és temporada i estan a molt bon preu i sobre tot és quan són millors de gust. El iogurt grec, és opcional, i per acompanyar-ho, però totes soles també són excel·lents, no necessiten res més. Com veieu és una recepta fàcil, senzilla, bona, i sobre tot, sana. Què podem demanar més? A més a més, amb aquesta recepta, em present al Concurs Mossegades del més d’Abril a Anardetapes.
Dit això, ens posam amb la recepta?
Llegeix-ne mésGaletes cruixents de mel i anacards.
Per fi uns minuts per fer una recepta i publicar-vos-la. Estic sense facebook, perquè necessit treure temps d’on sigui perquè venen segurament els dos mesos més intensos de ma vida. Però quan tenc uns minuts, res fa que desconnecti més de tot que preparar alguna cosa a la cuina, i avui són aquestes galetes.
L’idea d’aquestes galetes, va sorgir perquè a l’institut hi ha un dia a la setmana on venen productes de Comerç Just, i tot és molt bo, però fan unes galetes de mel i anacards que són boníssimes, i amb els amics, qualque dia en compram i en fem “bulla”. Jo em vaig quedar la bossa on hi havia els ingredients i vaig mirar de fer-ne la meva versió a casa. Sincerament? A la primera no sortiren bé. Eren de gust bones, però eren molt, molt dures. I ahir vaig provar aquest segon intent. No s’assemblen a les originals, només hi recorda una mica el gust, però, ens agraden molt. Són molt cruixents, i si us hi agraden, us agradaran. A casa volen… I es que per acompanyar un cafè o el tassó de llet del matí són ideals, i més sanes que les comercials.
Us hi animeu, i em dieu que us han semblat?
Llegeix-ne més