Appeltaart
Aquestes. Aquestes són les meves postres preferides, entre totes les postres del món mundial. (D’entre totes aquelles que he tingut la sort de provar!) Appeltaart, és el nom original, però és un pastís holandès de poma. I la recepta, me la va donar una holandesa! Veureu, a un aniversari, hi havia aquest pastís sobre la taula. Cert és que visualment, no és que cridi molt l’atenció, però com que jo tenc el vici de menjar allò que no he menjat mai, no vaig poder estar de tastar-lo. I des d’aquell moment visc amb passió per aquest pastís de poma i panses. Em van dir que l’havia fet l’Ana, i ella em va prometre la recepta. I aquí la teniu.
Jo adjuntaré la recepta tal com la faig. Però puntualitzaré, que l’original du llavors de fonoll (que no ens agraden massa, ni a jo ni a l’Ana i no n’hi posam) i que no porta ‘cumble’ o ‘kruimels’ que diu ella (la cobertura grumosa) sinó que es fan tiretes i queda un reixat. Això ho podeu fer al vostre gust. A mi m’encanta acompanyar-la d’una crema anglesa, o una crema pastissera clara, i afegir-hi una mica d’ametlla mòlta al cumble.
Abans de res, i de tot cor, vull donar les gràcies a l’Ana per la recepta, i per aquest descobriment tan dolç.
I ara què? La tastau?
Pastís de cervesa negra, Guinness
La primera vegada que vaig testar una cervesa negra va ser a Sa Pobla, aquell racó de Mallorca on hi tenc un trosset de cor. Amb ells, els meus amics, un vespre, vam fer una cata de cerveses. Concretament qui me la va donar a tastar, va ser en Joan Company. Em va encantar. Record que vaig dir: Uau! Té regust a cafè Joan! Per tot això, el dia que vaig descobrir aquest pastís, em vaig jurar que seria per ells. I així va ser. Aquesta va per tots vosaltres, zàvios, foristes, poblers, però sobretot amics. Sou com la xocolata a la meva vida: sense ella es pot viure, però m’hi neg a fer-ho (no seria tan feliç!)
La recepta no sé de qui és, però per tot és la mateixa. Per tant, vull donar les gràcies al seu creador anònim. Té un color negre intens, i predomina el gust a xocolata. Però la cervesa, li dóna el seu toc especial, aquell gust fermentat, aquell noséquè especial. La cobertura, l’endolceix i la revesteix. Hi queda fantàstica. Amants de la cervesa, és la vostra. Amants de la xocolata, no la vos podeu perdre. I llépols en general com jo, sé que no li direu que no. La tastam?
(more…)
Galetes de xocolata i xocolata
El títol és una redundància, ho sé. I és que, si he posat xocolata dues vegades és per dos motius: el primer, perquè és la veritat, i el segon per cridar el doble l’atenció a tots els xoco-addictes del món. Són tan bones!
Aquestes galetes no són cosa meva, sinó de ma germana que és un confitet ben dolç. Un dia, vaig arribar a ca nostra i em vaig trobar un carmanyola plena d’aquestes delícies marrons. En vaig agafar una, la vaig tastar, i només em va sortir un: ”Fuah! Són súper bones!!! Les puc publicar?” Perquè jo assegur que si sa meva germana no m’ha enganyat i aquesta és la seva recepta fil per randa… el resultat és excel·lent. Ideals per berenar, o per fer matar el cuquet, o per convidar als amics a fer un cafè (qualsevol excusa és bona per una retrobada!), i un llarg etcètera. A més, les podreu fer amb els menuts de la casa, que estaran encantats d’embrutar-se les mans.
Què? Ho provam?
Llegeix-ne mésUna retrobada dolça: Cupcakes de pastanaga i coco.
Sí, sí i sí! Allò promès s’ha de complir i ja torn a ser aquí! Han estat sis mesos llargs, però que m’han passat volant… he fet tantes coses! Però no he deixat de banda els dolços, la cuina i l’amor que sent pels fogons i l’olor del forn. He seguit llegint, escoltant, tafanejant i cuinant. I ara toca explicar-vos-ho a tots i totes.
I per estrenar l’estiu, les ganes de cuinar, per endolcir aquests dies de sol i calor, i per fer-vos entrar en gana, aquests meravellosos cupcakes de pastanaga i coco amb crema de formatge. Tenen un gust especiat, i la combinació és fantàstica. Si no ho heu testat mai, perquè això de pastanaga no us acaba de fer… vos deman per favor que ho proveu. No sabeu què vos perdeu! I si el que no vos agrada és el coco, cap problema, ho podeu canviar per nous, per exemple.
El resultat és humit, distint, llépol i molt agradable. Jo diria que sorprenent. La recepta és del llibre que els meus amics em van regalar pels 18 anys: ‘Las recetas de la pastelería Hummingbird’. Hi he fet qualque canvi, però vaja, l’essència hi és tota. Començam?
Llegeix-ne mésCoca de maionesa i xocolata.
No! No he perdut el cap. I tampoc heu llegit malament. Es tracta d’un pastis de xocolata i maionesa. Però puc endevinar la vostra cara, perquè segur que s’assembla a la meva quan vaig llegir la recepta al llibre La Biblia de los Pasteles, de Rose Levy. Maionesa? De veres? Però ja vos dic jo, que és ben bona. Ben pensat, què du? Ous, oli, i sal. N’he modificat una mica les quantitats, perquè la vaig trobar poc dolça, però el resultat és una coca molt, molt pastosa, amb una molla gens seca. De fet, quasi es fon quan te la poses dins la boca.
Amb aquesta recepta en surt per un motlle petitó. Jo he utilitzat un de plumcake, forrat amb paper de forn. Com aconsellaria jo servir-la? Doncs, amb un mica de nata pujada a casa, o una mescla de mascarpone i sucre una mica pujat pujat també. O així, tal ment. Què, vos he convençut?
(more…)
Flam de llet condensada
Ho sé, sembla que he fugit del mapa… Però si bé no del mapa, si de la cuina. No sabeu el greu que em sap, però no m’atur. Però aquest cap de setmana, m’he donat un premi i m’he passat tot el dissabte horabaixa trastejant dins la cuina. Una de les receptes és aquesta: uns flams de llet condensada.
Ràpids, senzills, i molt bons! Sou amants de la llet condensada? Idò aquest és el vostre flam. Són un tant més energètics que els flams de tota la vida, però amb una textura més densa, més cremosa, diferent. Us hi animau?
Llegeix-ne mésBunyols de moniato roig
No ens en temem i el temps passa que vola. I tornam a ser a Les Verges! I sabeu que vol dir això? Que ja fa un any que sóc blocaire! Un any… I és aquella sensació de: un any ja! i alhora un any només? He viscut moltes coses, he tingut grans experiències, i he conegut sobre tot molta gent. I aquesta gent sou vosaltres, a qui vull donar les gràcies de cor, per ser aquí. Això que faig ho faig per vosaltres i per mi, però només és possible gràcies a tots vosaltres. Gràcies de tot cor!
I donats aquests agraïments, que falta fan i bé es mereixen, anem amb la recepta d’avui, que com no, gira al voltant dels bunyols, que aquest any he volgut diferenciar fent-los de moniato vermell. Els aporta un color taronjós i un puntet més dolç que els típics de patata, que ja vam publicar l’any passat.
Per les nostres terres illenques, aquests dies, és impossible no menjar-ne cap. Vas pels carrers, per les fires, per les places, i trobar algú davant una olla coent aquests dolços és molt comú. I fan una oloreta més peculiar, que es coneix de lluny… Un dia, curiosament, a una fira, vaig veure un cartell que anunciava: bunyols, buñuelos, mallorcan donuts. I em va fer molta gràcia. Per això deman, us venen de gust uns mallorcan donuts?
Llegeix-ne mésCoca fàcil de xocolata i iogurt per la vaga de docents, CRIDA!
Per fi! Una altra recepta al bloc que falta feia. En aquest període de temps han canviat moltes coses! Ha acabat l’estiu, aviat ho farà el bon temps, s’escurça el dia… i per altre banda, m’he traslladat a Palma, he començat la Universitat (sí! Ja sóc universitària! Amb tot el que això comporta…) i he participat a un intercanvi cultural molt enriquidor. Entre una cosa i l’altre, dedicar-vos temps m’ha estat impossible, però en cap moment he deixat de pensar amb vosaltres.
A falta de temps, i ja que la situació ho recareix, avui propòs aquesta coca que és tan bona com fàcil de fer. Queda humideta, flonja, i amb un intens gust a cacau. La recepta la me va passar una molt bona amiga i compi entre fogons, na Maria. Gràcies confit!
No necessitau bàscula perquè utilitzam la mida del tassonet de iogurt, no necessitau molts ingredients, tampoc molta paciència, ni molt de temps! Amb una hora pot estar feta i cuita sense gaires problemes. El resultat encantarà, i segur que vos treu de qualque compromís d’últim moment.
En el meu cas, avui l’he volguda vestir de verd, perquè des de De mel i sucre vull donar tot el meu suport a tots els professors, mestres, educadors, docents, pares i mares, i a totes les Balears en general per la vaga general. Avui, tots tenim una cita a Palma, amb una camiseta verda i amb el cor amb la mà defensar el que és nostre, i el que és just. Jo també don suport a la vaga de docents! SÍ a una educació pública de qualitat! ÀNIMS!
I entre tants moments amargs, un dolcet ràpid no fa més que bé, no trobau?
Llegeix-ne mésMagdalena clàssica de canyella i llimona.
Moltes vegades havia volgut fer unes magdalenes com aquestes, simples, clàssiques, i que fessin aquest capellet tan típic. I és que una bona magdalena amb un tassó de llet amb cacau o cafè, completa un esmorzar de primera. Són tan senzilles de fer, que ja no valen excuses per no menjar productes sans i fets a casa, i és que se’n poden fer per tota la setmana que aguanten perfectament! La qüestió és si arribaran a final de setmana. 😉
La recepta és d’un dels meus llibres preferits, PAN de Xavier Barriga, anomenat per alguns “el Ferran Adrià del pa”. És un llibre fantàstic d’un mestre, i aquesta és la seva recepta. Ell la fa amb pastadora, però es pot fer amb un bon joc de braça o millor amb unes varetes elèctriques. Ens hi posam?
Llegeix-ne més