Un títol molt supersticiós veritat? Però mereixia algun honor. Sí, supòs que tothom té la seva coca de xocolata preferida. Per mi, és aquesta (de moment). Quan la vaig tastar, per primera vegada, vaig pensar amb vosaltres, i em vaig dir:  “Has de demanar la recepta Isabel Maria, i l’has de publicar. Aquesta delícia necessita ser compartida amb tothom!” És humida, dolça però sense ser embafadora, i no necessita res més, es fon fins la boca. Ben senzilla, i d’excel·lent resultat. Tot va a tast, però serà difícil que als xocoaddictes no us agradi! 

La coca que vaig tastar era feta de na Catalina, igual que la coca de brossat, i ella mateixa em va donar encantada la recepta. I per sant Antoni en fam fer dues. Una que el forn vell, (es va espatllar definitivament aquell dia) ens va cremar, i aquesta, que va quedar una mica massa cuita per fora. Però ara ja tenim forn nou, i no ens passarà més! (Ja era hora!) La que vam cremar, en vam berenar tota la setmana amb la llet. I què bona que era! De nou, moltíssimes gràcies per la recepta Catalina, i per aquesta mà que tens dins la cuina.

A més, he de dir una cosa, avui és un dia molt especial. Un dels meus millors amics, d’aquests que sempre hi són, fa devuit anys. No li vaig poder fer pastís, però li prepararem una festa sorpresa que entre tots va fer molt goig. Gràcies a ell, avui el bloc està en marxa, perquè fou qui me’l muntà. Un dia li faré una crema catalana, el seu postre preferit. Mil gràcies Jaume, i desitjar-te molts d’anys i bons. Molts junts! 

Després d’això, qui s’hi anima i em dieu que vos ha semblat? 

Ingredients. 

• 200 gr de nata per muntar.
• 85 gr de cacau pur en pols.
• 100 gr de farina.
• 110 gr d’oli de girasol.
• 380 gr de sucre.
• 7 ous.
• 1 sobre de llevat pujat.
• Sucre pols per ensucrar-la. (Opcional)

Elaboració. 

Començarem  per mesclar dins un bol el llevat, el cacau i la farina. És preferible tamisar-ho, o passar-ho per un colador prim, però no imprescindible.

Dins un altre bol, separam els vermells dels blancs. Reservam aquests últims. A continuació, afegim el sucre als vermells, i començam a batre-ho bé, fins aconseguir que blanquegin i quedi ben fin. El secret més important d’aquesta coca, és que tots els ingredients es treballin molt, i agafin aire. (Podeu fer ús de la batedora, dóna molt bon resultat). A continuació, hi afegim l’oli, batem, i després la nata, i continuam batent.

Encenem el forn a 200ºC.

Quan estigui tot integrat, i la massa hagi pujat una mica de volum, hi afegim per tandes la mescla de la farina, i ho integram amb moviment de dalt a baixa, intentant no fer-li perdre gaire volum.

En haver acabat, pujam els blancs d’ou, a punt de neu ben ferm. Tot seguit els incorporam a la massa, amb molta delicadesa, amb moviments envoltants.

És el moment d’enfornar la coca, i per això l’abocarem dins un motlle prèviament untat de mantega i farina. Ho enfornam, i abaixam la temperatura a 160 graus. Li covem uns 45-50 min. (O quan l’escuradents surti net!). És important, que no obriu el forn fins passada mitja hora, perquè la coca podria baixar.

La treim del forn, la deixam refredar, i ja és apunt!

Un última cosa, el segon dia, personalment, m’agrada més. Guanya intensitat.

Que vagi de gust xocoaddictes!