Tots els que sou de Mallorca, segur que n’heu menjat més d’una vegada. I és que la veritat, els cocarrois, són un plat salat ben nostre, juntament amb les panades. Es creu que tenen un orígen semític, perquè els jueus feien unes pastes semblants, però com sempre és difícil determinar un orígen concret.
Se’n fan tot l’any, i es solen farcir de verdura, però durant l’hivern és la temporada natural de les hortalisses de fulla verda, i se’n fan de col, de colflori, d’espinacs, de bledes… Un dia us publicaré una recepte de cocarrois de patata i ceba, que són una delícia, però avui us en present uns de col i colflori. A més de les verdures, hi ha qui els acompanya amb panses, o també pinyons, botifarró o sobrassada. Va al gust de cadascú! A mi m’agraden talment, sense res, o amb qualque pansa.
La pasta, originàriament duia saïm, i jo n’hi he posat. I perquè suc de taronja? Perquè la meva padrina Bel n’hi posa, i m’agraden molt. He de dir-vos que no n’havia fet mai, però vaja, crec que estan aprovats, i us anim a tots a que proveu. Per mi a era la primera vegada, i si m’ha anat bé, no pot esser tan difícil!
Començam?
Ingredients per 10-12 cocarrois.
Per la massa:
- 120 gr d’oli d’oliva.
- 100 gr d’aigua.
- 60 gr saïm.
- 40 gr de suc de taronja. (Una taronja aprox.)
- La farina fluixa que es begui. (500 gr aprox.)
Pel farcit:
- Mitja col.
- Mitja colflori.
- 5 grells.
- Oli d’oliva.
- Sal.
- Pebre bo.
- Pebre bord o vermell.
- Panses. (opcional)
- Botifarró. (opcional.)
Elaboració.
Començarem preparant les verdures. Netejam la col i la colflori i les tallucam petites (sense picar-les!). Amb els grells, els netejam i li tallam deixant part de les fulles verdes. Els tallucam xapant-lo per la meitat i després en trossets de devers un centímetre o una mica menys. Ho mesclam amb les altres verdures. (En el cas que hi poseu botifarró és el moment de tallar-lo a bocins petits i mesclar-lo amb les verdures) Ara, posam la sal, i espitgem les verdures. Pensau que la col és una verdura que perd volum, i si no feim això els cocarrois ens quedarien buits. A continuació trempam la mescla amb un generós raig d’oli i els pebres bo i vermell. El trempat va al vostre gust, però pensau que ha de fer altet de sabor, perquè la pasta és bastant insípida.
Anem amb la pasta. Per això, fondrem el saïm al microones, i posarem tots els líquids dins un bol. A poc a poc, anirem posat farina i remenant amb els dits de la mà oberts, fins que la massa agafi consistència i la puguem treballar. Serà apunt quan no s’aferri a les mans. La treballarem un mica, a fi de donar-li elasticitat.
Encenem el forn a 210 ºC.
És el moment de donar-los forma.
1. Agafam una petita porció de massa i l’estenem amb l’ajuda d’un aprimador. Jo li dono forma rodona amb la tapa d’una tàper.
2. Hi col·locam el farcit al centre. Podeu esser generosos, i que faci caramull. Pensau que és el farcit qui dóna gust al cocarroi. Si hi voleu posar panses, és el moment de posar-les-hi. Va a gust!
3. Ara el tancam, Per això agafam dues bandes i les unim amb els dit al centre i anam cap els costats, resseguint el caramull de les verdures.
4. Ara, amb l’ajuda d’unes estisores tallam la pasta sobrant i deixam devers mig centímetre de pasta o una mica més, per després fer-hi el pessic.
5. És el moment de fer-los el pessic. Per això, començam d’un costat, i amb el dit gros i l’índex espitjam fort (pessigam) i després ho tombam cap un costat. A continuació, arran, tornam a estrènyer, i tornam a tombar cap al mateix costat. Així fins acabar tot el cocarroi.
Així com els anem fent, les col·locam a una llauna amb un paper de forn, i quan estiguin tots fets, els enfornam durant 30 minuts aproximadament. Sabrem que són llestos quan agafin coloret i facin sola. (Es a dir, per sota tenguin un color). I ja són llestos!.
Vagin de gust i feliç 2013 a tothom!