He posat aquest títol, perquè és com són més coneguts i no m’agradava gaire com sona la traducció, no sé perquè. Però ara al que anam, a qui no li ve de gust un mossegada d’aquest dolç tan típic als dies de Nadal? I és que entra tot sol! A ma mare, li agraden moltíssim. Sempre li havia sentit a dir… “Com m’agraden els nevaditos!” I jo, que sempre trob que tot el fet a casa guanya per 10, no podia estar-me de fer-ne un dia. Així que em vaig posar a cercar, i en vaig llegir tantes, que al final em vaig decidir per la més simple, i la que més em convencia: fidelitat absoluta als originals. Les quantitats les vaig trobar aquí, però en vaig variar una mica l’elaboració, perquè no m’acabava de convèncer.

No són un dolç molt embafós, cosa que els fa un pecat, i queden ideals per aquests dies. A casa, saïm no en falta, i de farina tampoc. L’únic ingredient que tal vegada es surt una mica de preu pot esser el vi blanc, del qual depèn un molt bon resultat a un resultat excel·lent. Però he de confessar que no hi vaig posar un vi gens car, i el resultat ha estat més que satisfactori.

L’únic inconvenient? Que la recepta ha de reposar d’un dia per l’altre, i l’elaboració duu una mica de feina, però res complicat i que no valgui la pena. A més, pels més menuts de la casa, és com un joc. A mi em quedaren petits, perquè no sabia que agafessin volum per sobre i el perdessin pels costats. I ja per acabar! Si no teniu tallador de pasta rodó (com jo), podeu servir-vos un tassó de plàstic fent-li un tall a la mida que més us convengui. Va de meravella. 

Anem amb la recepta…

Ingredients per uns 40 peces. 

• 500 gr de farina fluixa. 
• 200 gr de saïm (llard algunes zones.)
• 125 gr de vi blanc.
• 1 pessic de sal.
• Sucre pols.

Elaboració. 

Primer, fonem el saïm. A continuació, dins un bol, hi posam la farina, hi feim un petit cràter i hi abocam el saïm, el vi i el pessic de sal. Ho incorporam bé, i treballam la massa dins el bol fins que sigui ben integrat. Després ho treim, i treballam la massa uns 10 minuts. La massa agafarà cos. En feim una bolla, la ficam al bol, la tapem amb film i la reservam a la nevera d’un dia per l’altre.

Passat aquest temps, ens disposam a donar-los forma. Per això, amb l’ajuda d’un aprimador, estenem la pasta en forma de rectangle més o menys d’un centímetre d’alçada (es normal que sigui totalment irregular) i doblegam les dues parts més curtes cap endins, és a dir, posam la de l’esquerra cap al centre, i la de la dreta a sobre, a fi de que ens quedi la pasta en tres capes si ho miram des d’un costat. (Si hi ha algú que no ho entengui, perquè no m’he acabat d’explicar tant bé com voldria, deixau un comentari que respondré tant aviat com podré!)

A continuació, aplanam la pasta amb l’aprimador, i aquesta vegada, doblegarem els dos costats irregulars (allà on s’apreciaven els tres plecs) de la mateixa manera que abans. Tornam a aprimar, i repetim l’acció tres vegades més. En total hem de fer els doblecs cinc vegades, i deixar-lo d’una gruixa d’un centímetre, centímetre i mig. Això és per aconseguir aquest efecte fullat.

Ara que tenim la pasta, amb un motlle, els donam la forma (preferiblement rodona). Amb la pasta restant, repetim l’acció del fullatge, i tornam a tallar. Tot seguit, els posam dins una llauna de forn amb un paper vegetal pel forn o similar. Ho enfornam durant uns 40 min dins el forn prèviament encalentit a 180ºC. Han de quedar blanquets, i no és recomanable que obriu el forn almanco fins passats els 25 primers minuts no fos cosa deixessin de pujar!

Quan siguin cuits i encara calents, els arrebossam amb sucre pols perquè s’aferri. Finalment els donam una bona capa de sucre pols per sobre, els “nevam”. Només quan siguin freds, els podem guardar dins una capsa que quedin completament aïllats. Així aguantaran bastant de temps.

Esper que us agradin!